Provem el Nissan Ariya Evolve 87 kWh: Res a envejar als millors VE

Nissan va ser el primer fabricant de renom que va fabricar un cotxe elèctric d’èxit comercial. Però malgrat l’èxit massiu del Leaf, que està a punt d’acabar la seva segona generació i amb una tercera en desenvolupament, Nissan ha trigat molt de temps a fabricar un altre turisme elèctric.

El nou Ariya sembla un Nissan Qashqai arribat del futur. És una mica més gran (una mica menys de 20 cm més de longitud, dos terços dels quals es troben en l’habitacle) i totalment elèctric, però continua tenint un format familiar amb cinc bones places i un maleter decent.

L’Ariya és un senyal clar i prometedor de les intencions de Nissan en matèria de vehicles elèctrics. És un vehicle atractiu, i això és un actiu bastant escàs en el disseny dels cotxes elèctrics.

L’exterior té un disseny suau i fluid, i és força agraciat des de gairebé tots els angles. A l’interior, les bones notícies continuen. L’aspecte minimalista s’ha convertit en una cosa bastant comuna ara que els fabricants de cotxes han decidit que és molt millor posat gairebé tots els controls en una pantalla tàctil central [espòiler, no és millor, és més barat] però Nissan aconsegueix que el minimalisme sembli car en lloc de barat.

Els elements de disseny més destacats a l’habitacle són dos conjunts de comandaments incrustats en la motllura de símil de fusta. Funcionalment, no són millors que els controls normals de la pantalla tàctil, però com a mínim, un aspecte atractiu.La meitat davantera de l’habitacle és molt espaiosa, amb molt d’espai per a les cames en tota la cabina.

No hi ha caixa del canvi que destorbi, com en un cotxe de gasolina, i Nissan ha traslladat tots els sistemes de calefacció i aire condicionat sota el capó, on normalment estaria el motor de gasolina. Això allibera molt espai entre el conductor i el passatger davanter, i sens dubte fa que el cotxe sembli més espaiós.

La consola central del model Evolve pot moure’s uns centímetres cap endavant i cap endarrere, i és elèctrica, per la qual cosa està vinculada a la funció de memòria dels seients i els retrovisors. La idea és que puguis desplaçar-la cap endarrere si no hi ha ningú en el seient posterior central, o cap endavant si n’hi ha. No estic segur de quants propietaris li trauran profit a aquesta funció.

Encara més estrany és el calaix elèctric en el centre del quadre de comandament, amb una petita tapa de plàstic per a convertir-lo en una taula molt petita. Un bon calaix d’obertura manual hauria estat perfectament adequat en aquest cas.

Ara que ja he acabat amb les meves coses de boomer, he de dir que la resta de la cabina és un lloc realment encantador. Destaca la il·luminació ambiental, dissenyada per a evocar una llanterna de paper tradicional japonesa; sona cursi, però funciona sorprenentment bé.

Tota la informació es presenta en dues pantalles de 12 polzades, dissenyades per a semblar una sola pantalla molt llarga, disposades una al costat de l’altra en la part superior del quadre de comandament. S’està convertint en una disposició habitual en els cotxes nous i funciona molt bé.

Una de les pantalles està directament enfront del conductor i conté tota la informació usual dels instruments, com la velocitat, el nivell de la bateria, la distància fins al dipòsit buit i les llums o missatges d’advertiment. Al costat està la segona pantalla, que conté tota la gestió de l’infoentreteniment, la navegació per satèl·lit, etc.

Com que tota la informació està al capdamunt i en un sol nivell, no has de mirar cap a la meitat inferior del quadre de comandament per a veure res, com ocorre en alguns cotxes. Tot està prop de la línia de visió del conductor, per la qual cosa, passes menys temps amb la vista apartada de la carretera, i com les marques estan obsessionades a aglutinar totes les informacions i funcions a les pantalles tàctils, això és més important que mai.

L’espai per als seients posteriors també és correcte. Una vegada més, el terra és pla i agradable, ja que no hi ha sistema d’escapament, ni arbre de transmissió com en un cotxe de combustió, per la qual cosa els tres ocupants de les places posteriors tenen espai suficient per a les cames i els peus.

L’espai per al cap també és bastant bo, en part perquè les bateries de l’Ariya, que estan sota el sòl, són un 33% més primes que les del Leaf, per la qual cosa els seients poden col·locar-se més baixos per a deixar més espai per al cap. El maleter és raonable, els models de dues rodes motrius tenen una mica menys de 470 litres de capacitat, però la forma és quadrada i plana per a aprofitar al màxim l’espai disponible. Els models amb tracció total perden una part del maleter, que es redueix a 410 litres, és a dir, perds l’espai d’una maleta mitjana.

L’equipament en aquesta versió Evolve és més que complet. Climatitzador bizona, seients davanters calefactats, control de creuer adaptatiu amb assistència de manteniment de carril (que Nissan anomena ProPilot), tots els sistemes habituals de seguretat d’assistència al conductor i càmeres d’aparcament de 360 graus. Apple CarPlaysense fils, igual que la càrrega del telèfon (els usuaris d’Android Auto continuaran havent d’endollar-ho).

Tens sostre solar panoràmic, llums de carretera adaptatives, sistema de so Bose, head-up display, seients davanters ventilats i seients posteriors calefactats (però no ventilats), i memòria per als seients, volant de direcció, retrovisors i ajustos de l’infoentreteniment i fins i tot per a la consola central.

L’Ariya que ens ha cedit Nissan per a la prova és la versió Evolve amb la bateria de 87 kWh i paquet Sport. Té un motor de 242 cavalls i anuncia un consum homologat de 18.4kW/100 que li atorga una autonomia de fins a 470 km. Ara bé, ja sabeu que els VE són extraordinàriament sensibles al tipus de conducció, tipus de via i fins i tot condicions ambientals.

Per a la prova vàrem fer dos tipus de recorregut. El primer conformat en un 20% carreteres secundàries 70% autovia, sempre al màxim de la velocitat permesa,10% ciutat i sense mirar-nos gaire de fer una conducció eficient.

En aquest recorregut l’Ariya va fer un consum proper als 20 Kwh/100 km el que ens donaria per fer poc més de 400 quilòmetres.El que ens fa pensar que podem arribar a estar àmpliament per sobre dels 400 km d’autonomia obtinguts practicant una conducció ECO.

La seva sorprenent capacitat de regeneració d’energia, és d’una eficàcia i eficiència que mai hem vist abans en les nostres experiències prèvies amb vehicles elèctrics. Si saps trobar la combinació exacta de quan el vehicle necessita el màxim de regeneració o anar “a vela” és a dir, sense retenció i aprofitant inèrcies el resultat és sorprenent.

Com la majoria dels cotxes elèctrics, es pot ajustar la quantitat de regeneració proporcionada. Si no estàs familiaritzat amb els vehicles elèctrics, la regeneració es produeix cada vegada que aixeques el peu de l’accelerador. El cotxe converteix part de l’energia cinètica (el gir de les rodes) en energia elèctrica, la qual cosa suposa un petit augment de la càrrega de la bateria. Hi ha diferents maneres d’ajustar el punt de regeneració desitjada i no sempre és del tot intuïtiu.

Així es va demostrar en la simulació que vàrem fer d’un trajecte quotidià. En hora punta vàrem fer el trajecte Matadepera – Molins de Rei. Un trajecte de poc més de 35 quilòmetres que és el típic en els viatges a la feina. Aquí si, practicant una conducció eficient al màxim de la nostra habilitat vam poder registrar una mitja de 11,3 kW/h als 100. Un registre senzillament al·lucinant amb un vehicle d’aquestes característiques.

Evidentment amb un motor elèctric que entrega 242 cavalls de potència les prestacions són extraordinàries amb acceleracions i recuperacions pròpies d’esportius. Per molt que ens hi estem acostumant a aquesta entrega de parell instantani que ens regalen els motors elèctrics és quelcom molt gratificant.

El nivell de confort que ens regala és extraordinari, tant per a la resposta del xassís com per aquella suavitat de funcionament i baix nivell de soroll que només els vehicles 100% elèctrics poden assolir.Fins i tot per als estàndards d’un cotxe elèctric, l’Ariya és molt silenciós. Tant que comences a notar el soroll del motor d’altres cotxes i camions al teu voltant.

No hi ha vibracions del motor ni de la caixa del canvi, així que tot és molt suau, suposant que les carreteres siguin mitjanament raonables. Els VE són pesats comparats amb els cotxes de gasolina i això es nota quan rebotes en un sot o gual, i les rodes grans amb pneumàtics de perfil baix no ajuden. No obstant això, aquest Nissan, també en aquest aspecte, és millor que la majoria.

Nissan fa molt incís en què l’Ariya és “divertit de conduir”, però en realitat caldria establir en comparació amb què. Potser si que és així si el compares amb altres VE, però com que la majoria dels conductors encara tenim referències de cotxes de combustió aquesta afirmació és difícil d’apreciar-la al volant.

És un SUV familiar molt còmode i refinat, però no és “divertit de conduir” és molt agradable de conduir i noble en les reaccions. Això no és una crítica, per què és el que la majoria dels compradors volen, així que per a què molestar-se amb la pretensió de “diversió”? Fins i tot el SUV gran de la casa, l’X-Trail, és extremadament còmode i gens divertit i és la seva gran virtut. En tot cas, ser “divertit” és una característica, però no pas una virtut per se.

Com carregar el Nissan Ariya? Si recarregues la bateria a casa amb un carregador tipus Wallbox de 7 kW, del que Nissan et tramitarà la instal·lació, et portarà poc més de 10 hores a carregar-la del 10% al 80% recomanat.Si tens accés a un carregador de 22 kW, la majoria de les llars no ho tenen, però sí moltes oficines i carregadors al carrer, la càrrega es redueix a menys de cinc hores, respectivament.

Quan estàs fora de casa i recàrregues en una estació de càrrega pública, l’Ariya admet fins a 130 kW de càrrega ràpida, la qual cosa pot portar-te del 20% al 80% de càrrega de la bateria en mitja hora. Dit d’una altra manera, això suposa més de 200 quilòmetres de càrrega en mitja hora.

Així que els viatges llargs són certament possibles amb una mica de planificació – i això només millorarà amb el temps a mesura que s’instal·lin més punts de recàrrega ràpida a tot el país.​

El Nissan Ariya és un molt bon cotxe familiar.  No és barat, especialment quan comences a pujar en la gamma de models i et trobes amb un cotxe familiar de més de 50.000 euros.
Respecte als seus competidors el Nissan és més bonic i lleugerament més còmode. L’interior és un lloc més agradable per a viatjar i, atès que continua sent competitiu en tots els aspectes importants pels que podem medir un VE, val la pena considerar l’Ariya de cara a la compra.